Història

Anys 1957-1960

L’octubre de l’any 1957 es va fundar el Club. Abans, però, des de l’any 1955 ja s’havien jugat a Figueres partits de bàsquet, amb equips formats per amics o amb el nom de la ciutat. Aquesta incipient afició va fer possible que d’una manera formal es fundés l’entitat sota l’aixopluc de l’Església catòlica, mitjançant el Patronat de la Catequística. Però la iniciativa va ser del conserge del Patronat, Antoni Pujol (mort l’any 1987), que era fill de Badalona, ciutat bressol del bàsquet.

Antoni Pujol va fundar el Club com una secció més de les activitats que portava a terme el Patronat, i així es va organitzar com a Agrupación Deportiva del Patronato Figueras (A.DE.PA.F). També tenia secció d’hoquei.

El primer partit jugat pel nostre Club va tenir lloc el dia 12 d’octubre de 1957, a la pista de ciment del Patronat. Pujol, Burgas, Dumanjó, Estarriol, Carbó, Olivé, Bruguera, Sánchez, Gaspar, i Izquierdo componien l’equip, que va guanyar per 37 a 39 al contrincant, format per soldats del castell de Sant Ferran i que participava amb el nom de Regimiento de Montaña. Una bona part d’aquests soldats, la majoria nois de Barcelona que feien el servei militar obligatori a Figueres, van entrar immediatament a formar part de l’equip figuerenc, que va començar la seva primera lliga regular, el campionat provincial, el mes de febrer de 1958.

Per l’ascendència d’Antoni Pujol, el primer equipament del nostre Club va ser de color verd, inspirat en els colors de la Penya badalonina. Però la temporada següent ja lluïa el blanc-i-blau, que encara es manté, amb el qual l’afició es va identificar ràpidament perquè aquests colors coincidien amb els de l’equip de futbol de la ciutat.

La temporada 1959/60 el Club es va proclamar campió provicial de tercera categoria. Aquella mateixa temporada es va formar el primer equip femení; les jugadores van ser Minobis, Pujol, Mesquida, Vilanova, C.Sánchez i  Sánchez.

 

Anys 1960-1964

La temporada 1960/61 va representar per a l’Adepaf un important salt endavant. La pista de ciment del Patronat va ser renovada i ampliada, i, d’altra banda, va entrar a formar part de l’equip un americà anomenat Williams Jackson, que va fer furor amb el seu joc. Era un militar destinat a la base del Pení que vivia a Figueres; Jackson va morir pocs anys després durant la guerra del Vietnam. A la temporada següent s’hi van incorporar dos americans més. En aquella època ja començava a jugar un jove Albert Cortada, que esdevindria amb el temps un dels jugadors més carismàtics del Club.

Equip Sènior Masculí - Any 1961

Equip Sènior Masculí – Any 1961. Un dels primers equips del Club, format per Lewis, Pujol, Dumanjó, Losfeld, Jackson i Freixenet (drets, d’esquerra a dreta). Padró, Oliveras, Carbó i Latorre (ajupits, d’esquerra a dreta)

 

Anys 1964-1968

L’any 1964 marxen els americans del Pení i el Club es queda sense estrangers. Però un nou grup de jugadors formats al planter aconsegueix mantenir el primer equip i guanya un altre campionat provincial.

 

Anys 1968-1970

L’any 1967 es va inaugurar la piscina municipal, amb una pista poliesportiva descoberta. El Club Natació Figueres representava em aquells moments una entitat amb empenta a la ciutat i va obrir les portes a l’Adepaf, per la qual cosa l’entitat es va separar del Patronat. Durant dues temporades el Club va jugar amb el nom de Club Natación Baloncesto Figueras, fins que l’any 1970 va tornar al Patronat, ja presidit per Manuel Marín, que li va donar molt de suport.

Sènior Masculí - Temporada 1968/69.

Sènior Masculí – Temporada 1968/69. Any de crisi. Es juga amb el nom de Club Natació Figueres. L’equip està format per Aparicio, Cortada, Gasau, Boix, Marchan i Masllorens (drets, d’esquerra a dreta). Triadó, Padró, García i Rivero (ajupits, d’esquerra a dreta). A la temporada següent, els equips van tornar a formar part del Patronat de la Catequística

L’any 1965 es registren unes primeres diferències de criteri entre el Club i la mateixa directiva del Patronat, al mateix temps que els escassos recursos econòmics fan dificil la supervivència de l’Adepaf. Passen dues temporades dificultoses, durant una de les quals el Club va prendre el nom d’Adepaf La Salle. Finalment, la secció de bàsquet se separa del Patronat per jugar al Club Natació.

 

Anys 1970-1975

L’abandó del Club Natació per tornar al Patronat va representar gairebé començar de zero, encara que van mantenir els equips sènior i júnior masculí, i el sènior femení provinents del Natació. Però en pocs mesos els dirigents i els jugadors van fer possible que, tot i amb dificultats, el Club funcionés novament. Poc després, la temporada 1971/72, es va produir un fet important: la incorporació al Club de Rafael Mora com a tècnic i jugador del primer equip. Així va transcórrer una etapa tranquil·la durant la qual es va fer una feina de molta qualitat per al futur. L’any 1973 Josep Verdaguer va ser fitxat pel Barça.

Sènior Masculí - Any 1973

Sènior Masculí – Any 1973. Torneig de Caussade (França). Equip format per Aparicio, Jaume Quintana, Sala, Josep Verdaguer, Àngel Poch, Josep Quintana, Garcia i Boix (drets, d’esquerra a dreta). Illa, Sàez, Rafael Mora, Bartomeu Poch i Miquel (ajupits, d’esquerra a dreta)

Sènior Masculí - Temporada 1972/73

Sènior Masculí – Temporada 1972/73. Rivero (directiu), Jaume Quintana, Àngel Poch, Verdaguer, Aparicio, Rubies, Cortada, Mora (drets, d’esquerra a dreta). Boix, JL Poch, Linares, Jové, Vilar i García (ajupits, d’esquerra a dreta)

 

Anys 1975-1981

El Club es va proclamar campió provincial i va pujar de categoria, la qual cosa volia dir que per primer cop en la seva curta història jugaria també contra equips de fora de la província de Girona.

El sènior masculí va assolir, l’any 1980, una altra fita històrica ascendint al que llavors era la tercera divisió, amb Josep Verdaguer com a entrenador.

Pocs mesos després, el Club absorvia l’equip femení de La Casera. Així, l’any 1981, per primer cop a la història del nostre Club teníem un equip, el sènior femení, en la més alta competició de les lligues espanyoles.

Sènior Masculí - Temporada 1976/77

Sènior Masculí – Temporada 1976/77. Sempre a la vella pista del Patronat, l’equip sènior es fotografia. Boix, Jaume Quintana, Verheyen, Compte, Miquel, Cortada i Mora (drets, d’esquerra a dreta). Martín, Porcel, Losfeld, Sàez i Josep Quintana (ajupits, d’esquerra a dreta)

 

Anys 1982-1985

L’any 1982, amb Josep Aparicio com a president, es compleixen els 25 primers anys de vida de l’Adepaf. Mesos abans el Club havia assolit personalitat jurídica pròpia davant el primer registre d’entitats esportives de la retornada Generalitat de Catalunya. Se li reconeixia l’antiguitat, però en endavant quedava separat legalment del Patronat de la Catequística, encara que continuaria utilitzant-ne la pista per als equips de base. El Club amplia la seva estructura durant aquest temps i arriba a posar per primer cop dotze equips en competició. També aquell any s’organitza l’homenatge a un dels jugadors més emblemàtics de l’Adepaf, Joan Albert Cortada.

Aparicio és substituït a la presidència per Manuel Navarro, l’any 1983. L’equip sénior femení, que havia baixat a segona, torna a pujar a primera divisió l’any 1984, de la mà de l’entrenador Rafael Mora. Caixa de Girona entra a patrocinar l’equip i es fitxa la primera jugadora estrangera, l’americana Deborah Lee Davis.

Sènior Femení - Any 1984

Sènior Femení – Temporada 1983/84. Un dels primers equips femenins. Fase d’ascens a primera divisió, maig de 1984. La fotografia està feta a Puerto Real (Càdis). Torrent (delegada), Company, Vilaboy, Brugada, Reixach, i Aparicio (dretes, d’esquerra a dreta), seguides de l’entrenador Rafael Mora. Julià, Mayoles, Corominas, Cros, i Vargas (ajupides, d’esquerra a dreta)

 

Anys 1985-1987

Per diferències de criteri amb la directiva, l’entrenador de l’equip femení, Rafael Mora, dimiteix. El substitueix Josep Verdaguer, que era el tècnic de sènior masculí, equip que passa a entrenar Jordi Sayó després de deixar el júnior.

A la temporada següent, canvi de patrocinador de l’equip femení: Caixa de Girona dóna pas a Valvi (1987/88) i torna a dirigir l’equip Rafael Mora. L’any 1986 Jordi Aparicio va ser fitxat pel Granollers i, per la seva banda, el sènior masculí passa a ser entrenat per Rafael Vilar, que ho farà durant els següents 10 anys, interromputs dues temporades durant les quals els entrenadors van ser Josep Verdaguer i Toni Bigas.

Sènior femení - Any 1987

Sènior femení – Any 1987. Crampton, Faniñas, Aparicio, Sànchez, Johnson, Riera (dretes, d’esquerra a dreta). Vargas, Mayoles, Cros i Reixach (ajupides, d’esquerra a dreta). Les acompanyen el president Miquel Carreras i l’entrenador Josep Verdaguer

 

Anys 1987-1993

Després de dues temporades, l’empresa Valvi (Joaquim nadal) retira el suport al primer equip femení per dedicar-se al seu gran projecte de fer a Girona un club per jugar a l’ėlit del bàsquet espanyol.

El Club figuerenc no troba ajuts i ha de desfer l’equip femení, el que representa un fort cop a les expectatives de creixement. S’entra, doncs, en una fase de consolidar el que es té i en una activa política de treballar la base de jugadors masculins. Navarro deixa la presidència i l’ocupa Manel Carreras, que fa tàndem amb Salvador Dumanjó, el vicepresident. Els equips de base protagonitzen grans actuacions als campionats i alguns jugadors formen part de les seleccions catalanes.

 

Anys 1993-1997

Salvador Dumanjó acaba accedint a la presidència del Club. Havia estat un dels jugadors fundadors de l’Adepaf al final de la dècada dels cinquanta. Tenia experiència i es va envoltar d’un equip reduït però molt efectiu per tirar endavant l’Adepaf. Durant aquests temps el Club s’ha sanejat econòmicament, participa activament en campionats i seleccions, es vincula per primera vegada amb el Valvi Girona i acaba amb l’ascens del sènior masculí, dirigit per Rafael Vilar, a la denominada 2a Nacional (la quarta lliga de bàsquet espanyol).

Sènior Masculí - Temporada 1996/97

Sènior Masculí – Temporada 1996/97. Maig del 1997. L’equip sènior es proclama campió de lliga i el dret a l’ascens a la 2a Nacional (en aquell any, la quarta categoria del bàsquet espanyol). L’equip entrenat per Rafael Vilar ho celebra a la mateixa pista del Pavelló. D’esquerra a dreta: Fusté, Bisbe, Xavi Vallmajó, Baqué, Pla, Jordi Aparicio, Aulinas, Jordi Vallmajó (delegat). Ajupits: Vilar, Gascón, Compte, Edu Vallmajó i Rabert

Al mateix temps (any 1997) el Valvi Girona fitxa com a professional Xavier Vallmajó, un jugador de l’Adepaf de 22 anys. va ser un gran cop d’efecte per al Girona i també va servir per rellançar l’Adepaf.

Pels mateixos dies la junta directiva considera que és un bon moment per a la renovació. Busquen un nou president i li proposen de ser-ho a Jordi Vallmajó, conegut a la ciutat per la seva feina, però sense cap vinculació, fins aleshores, amb la directiva del Club. Diuen que eb Dumanjó se li va adreça més o menys amb aquestes paraules: “L’Adepaf ha fet molt pels teus fills, ara et toca a tu treballar per l’Adepaf”, i Vallmajó va acceptar.

 

Anys 1997-2007

La nova junta directiva pateix el primer any les garns dificultats de mantenir l’equip sènior a 2a Nacional. La major part dels rivals són equips formats per professionals i gent jove provinent del Barça, el Joventut, el Manresa. Rafael Vilar, després de tants anys com a entrenador, considera que ha arribat l’hora de deixar-ho i presenta la dimissió. És susbtituït per Carlos López, acabat de tornar a Figueres. Amb moltes dificultats se salva la categoria i també la temporada següent, quan entre els joves cedits pel Girona juga un pivot molt prim que té dificultats per moure’s sota la cistella. Es diu Jordi Trias.

Sènior Masculí - Any 1999

Sènior Masculí – Any 1999. La segona temporada a 2a Nacional. Alegrí, Quirante, Pla, Trias, Tarrès, Vilardell, Gascón, Mumbrú, Sosa (drets, d’esquerra a dreta). Carlos López, Xavi Roig, Verdaguer, Diaz, Edu Vallmajó, Ivan López i Planas

Durant aquests 10 últims anys el Club ha augmentat, fins a duplicar-ho, el nombre d’equips. Ha aconseguit organitzar una estructura directiva força àgil i un cos tècnic amb certa professionalització. Han continuat destacant-ne jugadors i s’han guanyat un bon nombre de campionats.

Entrenat per Joan Las Heras, l’equip sènior va pujar a l’EBA (2001) i s’hi va mantenir durant tres temporades. Va baixar i, durant la temporada 2006/07, coincidint amb el 50è aniversari del Club i amb l’ajut de l’Akasvayu Girona, va tornar a jugar a l’EBA.

Sènior Masculí - Temporada 2002/03

Sènior Masculí – Temporada 2002/03. Segona temporada a EBA. Boira, Pla, Las Heras (entrenador), Vallmajó (president), Faig (delegat), Teixidor (segon entrenador), Fumadó, Bosch, Roig, Edu Vallmajó, Jimenez, Sàbat, Prieto i Darnés

som_basquet_som_l_adepaf_blau