Vam arribar als voltants de les 11h del matí a les instal·lacions del C.E. Sant Nicolau de Sabadell, estàvem una mica nervioses veient l’ambient que hi havia al pavelló. El primer partit el jugàvem contra el C.E. Sant Nicolau “Grana”; vam començar tenses, però mica en mica ens vam deixar anar i vam acabar jugant molt bé. Vam guanyar 14 a 45. El següent partit era contra la U.E. Mataró “A”. Es preveia un partit igualat i així va ser. Tot i que vam jugar força bé, no vam tenir gaire encert i al final del partit vam acabar empatades. Quina tensió els últims minuts! Vam haver de jugar una pròrroga de 2′ que la vam guanyar gràcies a dos triples després de dues molt bones circulacions de pilota (17-23). Quedàvem primeres de grup i ens classificàvem pels quarts de final. Abans, però, vam anar a dinar totes juntes amb l’Estel.
Ben dinat jugàvem contra el C.E. Sant Nicolau “Blanc”. Des de bon principi vam marcar el nostre ritme. Bon joc coral i molt bona defensa. Ens classificàvem per semi-finals i ens tornava a tocar la U.E. Mataró “A”. Vam sortir molt motivades. La banqueta animant des del principi i a la pista dominàvem el ritme del partit. A la mitja part guanyàvem de 8; elles van apretar, ens vam relaxar i es van posar dos amunt. Però encara quedava l’últim quart per jugar. Amb més cor que cap vam saber remuntar el partit (21-23) i classificar-nos per la final.
A la final ens hi vam trobar el Barça. Un equip superior tècnica i físicament. Les grades estaven plenes (es jugava la final masculina i femenina al mateix temps) i nosaltres força nervioses. Vam aconseguir plantar-los-hi cara i, a estones, jugar bons atacs i col·lapsar-les en defensa. Tots dos equips estàvem força cansats i es va notar en alguns moments del partit. Al final, el seu talent es va imposar (27-15). El resultat de la final és anecdòtic. El més important és tot el camí que vam haver de fer per arribar a jugar la final davant de tanta gent. Hem sumat una experiència més, aprendrem dels errors i, sobretot, ens ho hem passat molt bé.
I per últim, però no menys important, agrair la feina de l’Estel i dels pares, que no ens van deixar d’animar en cap moment. I en especial als més petits i als més grans de la claca: en Jonàs i en Pol i els avis de la Bruna Silva. Al final del dia vam acabar morts i rendits i algunes ja dormien tot just sortir de Sabadell, però molt satisfets de l’esforç i de l’empenta d’aquest equip. Quin ORGULL!